Cristhopher Mosquera: “Sempre hem estat molt orgullosos d'ell”

El futbolista del Valencia CF, Cristhian Mosquera, està creixent amb passes de gegant amb el primer equip valencianista. El seu pare, Cristhopher Mosquera, ha sigut el protagonista de l’Informatiu de VCF MEDIA Ràdio per a analitzar el seu rendiment i la trajectòria del jove central en l'entitat valencianista.

“Són coses que no t'imagines que puguen passar. Com a pares sempre l'única cosa que fas és brindar-los eines de vida. El primer de tot, que puguen estudiar i a partir d'ací anar forjant-se un futur. Independentment de l'esportiu, sempre hem estat orgullosos d'ell per la seua manera de ser, la seua personalitat. Nosaltres intentem ensenyar-li valors, principis, com ens han ensenyat a nosaltres abans”.

“El primer de tot, sentim gran satisfacció com a pares per haver-li pogut secundar i mostrar-li valors i ser ací amb ell prestant-li ajuda per a poder ser ací. La temporada passada va ser una temporada estranya, però sempre entenent que en el món de l'esport i del futbol, cal tindre moments de paciència, saber que eres jove i que la mateixa joventut també demanda això: esperar el teu moment. No sempre arriba eixe moment i tampoc et pots afonar per això. Per a nosaltres és continuar aprenent i cal estar amb els peus en la terra i amb tranquil·litat. Cristhian es veu els partits després, encara que intentem no parlar de futbol a casa per a desconnectar. Guardem la seua samarreta del debut”.

“Sempre ha estat envoltat de familiars, amics, que han estat ajudant-nos també en eixe treball perquè sabem que no solament som els pares els que sumem en este món i en la vida mateixa”.

“Cristhian estava en l'Hèrcules CF i ens van cridar un dia del Valencia CF dient-nos que li veien condicions i que volien que anàrem a conéixer el Club i veure si es podia instal·lar a València. Es van donar les condicions, li vaig preguntar a ell si li agradaria anar i em va dir que sí. A la meua dona li donava un poc de temor, però ens va agradar molt que en la Residència de l'Acadèmia VCF no hi haguera tants xiquets, ens donava tranquil·litat, i vam ser i vam conéixer les instal·lacions de la Ciutat Esportiva de Paterna, el personal i al final perquè vam vindre al València CF. Ho han cuidat súper bé. El període d'adaptació va ser més fàcil del que pensàvem”.

“Esta faceta és molt important perquè hi ha moltes vegades en què no s'arriba a ser professional. Hi ha molts xiquets que somien amb això, el camí és molt llarg i es presenten moltes distraccions o et pots cansar de la rutina. Influeixen moltes coses”.

El seu oncle no va arribar a ser professional, però sí a un escaló superior que jo. El seu oncle sempre ha sigut molt apassionat del futbol i se l'emportava a entrenar de tant en tant. Cristhian va començar, de xicotet, veient bàsquet i el futbol el veia, però molt poc. Arran de que se l'emportara el seu oncle a jugar amb ell i el seu cosí, li va conduir més al futbol. Cristhian va jugar una temporada a futbol sala amb el seu cosí, abans de jugar en l'Hèrcules CF. Els faltava un xiquet per a jugar un partit i a partir d'ací va començar. Durant eixa temporada es van enfrontar tres vegades a l'Hèrcules CF i llavors em van cridar perquè el portara allí. Sempre li hem preguntat a Cristhian sobre les decisions d'anar a un costat o un altre perquè veja que depén d'ell més que de nosaltres. En aquells dies estava Abel Aguilar, una referència per al futbol colombià, i això a ell li cridava l'atenció”.

“Va ser molt bonic veure als dos germans (Yulian i Cristhian) competir junts. Va ser un moment únic. Damunt en un club tan gran com el Valencia CF. Es queda gravat per sempre en la meua retina i cor”.