Juan Sánchez conta la seua vivència de la devastadora DANA a Aldaia

Les poblacions de diversos jugadors valencianistes i d'exfutbolistes s'han vist, greument, afectades per la devastadora DANA. Juan Sánchez ha contat, en L’Informatiu de VCF Ràdio, la seua vivència durant este tràgic succés.

El d'Aldaia es va formar en l'Acadèmia VCF, va arribar al primer equip en temporada 1992-93 i després de dos etapes defenent la samarreta del Valencia CF, va fer història amb l'entitat xe, guanyant 4 títols: Supercopa (1999-2000), Lliga (2001-02), Lliga (2003-04) i UEFA (2003-04).

Situació

“Estem intentant, a poc a poc, que el poble vaja recuperant la normalitat. Està costant molt, però gradualment es van veient avanços. Des d'ahir es veu molta més gent, maquinària gran per a llevar els cotxes, els estris i el que tenien tot a les seues cases, més Policia i militars… la gent els estava esperant des del dijous, han arribat tard, es podria haver fet molt abans, han tardat molts dies, molts garatges encara estaven inundats. És una desgràcia total. Dia rere dia estàs amb la gent i és terrible, un malson”.

Família

“Els meus pares estan bé, viuen en un tercer. El meu germà té una empresa de pintura i ha perdut diverses furgonetes, així com el local on tenia tot matèria, una cosina que ha perdut els dos cotxes. Són danys materials que també afecten la teua vida, encara que no té res a veure amb la pèrdua de vides, però també és important”.

Aldaia

“Hem notat el carinyo de moltíssima gent tant de València com fora d'ella. Ens hauria agradat que des de les autoritats competents que haguera arribat més ajuda des del principi amb la Policia, militars, bombers… hi ha hagut molts carrers on hi havia moltes plantes baixes on hi havia molta gent gran… la gent que mana s'hauria d'haver donat compte que la catàstrofe era molt gran. S'hauria d'haver actuat des del primer moment”.

Ajuda de la gent

“Hem notat la calor i el suport de tot el món. T'emocionava ser al poble i veure la quantitat de gent que venia caminant des de València i altres pobles. Els hem rebuts molt gratament. Eixa ajuda ha salvat moltes vides. Però, repetisc que ens haguera agradat que s'hi haguera atés que des dels primers dies s'haguera donat eixa importància de la gravetat que hi havia perquè els danys anaren menors”.

Moment de la DANA

“Estava jugant a pàdel i a les cartes i sobre les 18:00h em vaig anar a casa i feia molt de vent, no estava plovent fort. Em vaig quedar a casa, vaig deixar el cotxe en el garatge i vaig anar cap al barranc, a un quiosc a comprar un dècim i després vaig tornar a casa i estava tranquil·lament i, de sobte, vaig mirar per la finestra i estava tothom amb els cotxes posant-los damunt de la cera i en les rotondes. Em vaig espantar i vaig pensar que havia entrat aigua ja en el garatge, però no hi havia res. Després, vaig pujar al carrer i la gent estava amb dubtes perquè entrava aigua pel carrer del costat. Hi ha un moment en què un diu que podíem deixar el cotxe al final del poble que estava més alt i vaig traure el cotxe ràpid. Ho vaig traure. Va ser prendre eixa decisió ràpida i vaig salvar el cotxe. Em vaig deixar el mòbil a casa i quan vaig intentar tornar l'aigua ja estava per mitat del carrer i ja em vaig oblidar del telèfon. Em vaig anar cap a Mislata i vaig eixir per la A-3 amb por. Allí no passava res. Vaig passar la nit allí i vaig cridar a les meues filles, que estaven a Madrid, des del telèfon de la meua parella. L'endemà ja vaig tornar caminant a casa i semblava que havia passat un terratrémol, una guerra. Va ser terrible”.