Tal dia com hui… El Valencia CF va traure el bitllet per a les finals de Copa de Fires i Champions per primera vegada en la seua història

Tal dia com hui… El Valencia CF va aconseguir dues golejades que li van permetre jugar dues finals.  El 2 de maig és un dia de grans gestes europees en la història del club. En 1962, l'equip dirigit llavors per Domingo Balmanya, va aconseguir classificar-se ni més ni menys que per a la final de la Copa de Fires després de véncer 3-7 al MTK de Budapest en la volta de les semifinals. En el 2000, el València CF d'Héctor Cúper, feia el propi, encara que de manera virtual, per a la final de la Champions, deixant pràcticament la seua resolta la seua eliminatòria de semifinals en golejar (4-1) al FC Barcelona a Mestalla. En el ‘ADN’ del Valencia CF està el competir sense límits i les dues gestes reeixides tal dia com hui en 1962 i el 2000 són la millor prova d'això. Sense experiència prèvia, en la primera participació històrica del club en la Copa de Fires i en la Champions League, el Valencia CF va ser capaç de derrotar a grans adversaris en el camí i arribar fins a la gran final.

1962 va ser l'any en què el Valencia CF es va destapar davant tota Europa com un equip demolidor en conquistar la Copa de Fires en la seua primera participació. Amb el pas del temps, aquella trobada de tornada de les semifinals davant el MTK de Budapest és considerat com un dels partits més brillants i rotunds de l'equip al llarg de la seua història. És cert que el 3-0 a Mestalla collit dies abans, el 25 d'abril, inclinava l'eliminatòria del costat valencianista, però Waldo, Guillot i companyia no anaven a anar a Budapest precisament de turisme. Sabien que el resultat de l'anada no reflectia l'alt nivell competitiu del MTK, un bloc molt difícil de superar i que va tindre les seues opcions per a posar-se per davant a Mestalla. Kuti, Sandor-*Bodor, Nagy, Kovacs… Aquell equip era un os dur de rosegar i un excés de confiança a Budapest podia ser letal.

La nit en el Nepstadion de la capital d'Hongria va ser grandiosa. L'uruguaià Héctor Núñez va posar la seua signatura a tres dels set gols, quallant una de les seues actuacions més recordades com a valencianista, mentre que Waldo i Guillot, la parella de moda en el vell continent, s'encarregaria d'anotar un doblet cadascun. Davant cent mil persones, en un ambient aterridor, el València CF es va guanyar a pols, marcant un total de deu gols en l'eliminatòria, el bitllet cap a la seua primera final en la història, conquistada mesos després (després de la disputa del Mundial de Xile) a doble partit contra l'FC Barcelona. Precisament l'FC Barcelona va ser l'adversari en l'altra efemèride del dia. Tal dia com hui fa 20 anys, Mestalla va devorar al conjunt blaugrana en la gran nit d'Angulo. La del 2 de maig del 2000 va ser una de les grans nits màgiques de Mestalla en l'era moderna del València CF i va deixar a l'equip a un pas (classificat de manera virtual) de la gran final.

Tal com va succeir setmanes abans, en el partit contra la SS Lazio de quarts de final, el començament va ser fulgurant. El València CF i Mestalla van aplicar la mateixa recepta per a resoldre l'eliminatòria i Angulo va marcar el primer en el minut 10 reblant al fons de la xarxa la pilota després d'un córner servit en curt des de la dreta. Un gol anul·lat al Kily González i un gol en pròpia meta de Pellegrino van amenaçar amb fer malbé l'eliminatòria, però si hi ha alguna cosa que caracteritza al Valencia CF és la seua capacitat per a resistir i sobreposar-se a tot. Minuts després va tornar a aparéixer Angulo per a fer el segon i, novament l'asturià, va ser decisiu provocant la jugada del penal que va transformar Mendieta per a signar el 3-1 abans que Claudio López anotara l'habitació en el temps afegit. Tal dia com hui, l'equip i Mestalla van deixar a tir la primera final de Champions en la història del club. La derrota (2-1) en la volta, disputada al Camp Nou, va quedar en anècdota.