Tal dia com hui… El Valencia CF va conquistar a Sarrià una Lliga plena d'imatges per al record

Mai va saber millor una derrota. Mai es van fer més llargs els 90 minuts de joc. I els que van vindre després. I poques vegades més en la història del València CF es va celebrar tant un títol com aquell campionat de Lliga amb el qual ningú comptava a l'inici de la temporada i que es va aconseguir el 18 d'abril de 1971 a Sarrià. L'empat li valia, però el Valencia CF, tenallat, va perdre per la mínima davant el RCD Espanyol. La derrota no va tindre conseqüències gràcies a l'empat entre Atlètic de Madrid i FC Barcelona, els altres dos aspirants al títol. El Valencia CF tornava a regnar a Espanya 24 anys després.



Di Stéfano a penes havia entrenat abans d'asseure's aqueixa temporada en la banqueta del Valencia CF. Tampoc feia falta donar-li lliçons de futbol. Ni de gestió de grup. Va saber unir als jugadors com si un equip de barri es tractara, una família, un bloc. La defensa va ser la clau, amb només 19 gols encaixats en 30 partits, amb Abelardo com a trofeu Zamora i Claramunt com a generador de futbol en el centre del camp. A partir d'aqueix títol es va forjar una relació molt estreta amb Don Alfredo que va convertir València en la seua segona casa i el lloc on sempre tornava per a acumular títols, finals, ascensos i mil i una anècdotes. Per al record la mítica foto de Di Stéfano en la banqueta de Sarrià, amb el partit en els minuts finals, girat cap a la graderia preguntant el resultat en el Manzanares.



“Un a un?”, inquiria el tècnic amb els gestos i amb la mirada, amb el recordat Barrachina inquiet a la seua esquena. “Un a un”, li confirmaven des de la graderia en la qual va ser una gran tarde transistors. I l'eufòria es va desbordar a Sarrià on milers de valencianistes s'havien desplaçat en els seus vehicles en aquell inici de la dècada dels setanta, carregats de banderes i de traques que van sonar sobre la gespa i on també va aparéixer, per primera vegada, el mític ventall de la Penya Valencianista d'Aldaia amb la seua llegenda “Ni de genolls, ni dempeus. La Lliga per al València Che”. Un ventall que, de la mà de Jaume Ortí, seria de nou protagonista en els títols de Lliga ja en el nou segle.