Miguel Ángel Ferrer ‘Mista’, un dels grans protagonistes de la final de la Copa de la UEFA de Göteborg davant el Olympique de Marsella, de la qual hui es compleix 16 anys, va comentar aquest dimarts en VCF Mitjana que “el temps vola. Va ser una nit especial per a nosaltres, per al valencianisme i crec que per a tot el que té memòria i recorda allò. És inevitable que se't vinguen al capdavant les vivències d'aquella Lliga i Copa de la UEFA, d'aquell any meravellós que ens va marcar a tots. El temps passa ràpid, però afortunadament queden els records i això no ens ho lleva ningú”
Va ser, sens dubte, la final continental perfecta. “Sempre ho dic. És com si de xicotet m'hagueren dit, quin somni vols complir? M'agradaria jugar una final, ser el millor jugador, guanyar un títol europeu... I aquella nit se'm van complir tots els somnis en noranta minuts i sóc un afortunat per haver viscut allò i, sobretot, haver pertangut a la família del Valencia CF”.
D'aqueixa meravellosa nit en el Ullevi Stadium de Göteborg, el primer que recorda “és quan acaba el partit, sobretot, cal posar-se una mica en situació. Hi havia molta gent que en anys anteriors havia perdut una final de competició europea, com va ser la Champions. Hi havia moltíssims companys que el futbol els devia alguna cosa. Veure aqueixa exaltació, aqueix pes llevat de damunt, era com dir, per fi, el futbol ens ha retornat el que ens devia i, sobretot, veure la quantitat gent de València que hi havia tan lluny de la capital del Túria i que van gaudir tant amb nosaltres”.
Veient la imatge de la seua acció que va provocar el penal i l'expulsió del porter francés, Mista va matisar que “aquest era el típic centre de Faena (Torres) que sempre anava al segon pal. Controle bé, veig a Barthez damunt, no puc rematar i crec que va ser l'acció que va canviar el partit. A partir d'ací, ells es queden amb un jugador menys, acaba la primera part, ens anem al descans guanyant 1-0 i amb la superioritat d'homes en el camp. Va ser determinant perquè, en la segona part, l'equip estiguera més assentat. Collina (àrbitre de la final) no té dubtes, estava a prop, ben col·locat i abans de centrar Curro ell veu que em desmarque al segon pal. Tot va anar d'allò més bé. Després, Vicente agafa la responsabilitat, que cal tindre valor per a tirar el penal i el seu gol va ser el que ens va obrir el camí per a guanyar el títol”.
També va explicar com va marcar el 2-0 en la final europea. “No em quedava una altra que pegar-li així. La pilota bota i el defensa se'm tirava damunt, la pilota de Vicente és molt bo, em bota davant, la meitat del gol és el control, se'm queda perfecta, el porter es queda a mitjana eixida i li pegue d'empenya exterior. Aquests quinze segons són els millors de la meua vida futbolística. Va ser un moment màgic i meravellós per a tots nosaltres i veure aqueix gest de la banqueta. Tothom sabia que el títol europeu, per fi, no se'ns anava a escapar ja”.
Va ser una temporada increïble amb el doblet de títols. “Cap de nosaltres, en aquell moment, era conscient del que podia suposar el que estàvem fent. Va ser una de les claus, que la majoria de la plantilla estiguera tan ficada en el treball i no pensara el que podia suposar per al futur del Valencia CF. Per a nosaltres, aquells anys, són inesborrables i la gent es continua acordant amb molt d'afecte del que va passar”.
La clau de tant d'èxit es deu, segons Mista, al fet que “teníem l'exemple bo de la primera temporada, en la qual guanyem la Lliga, i un mal exemple de l'any següent. Sabíem el que havíem fet bé i malament i aqueix any ningú va baixar els braços ni es va relaxar, perquè teníem molt clar quin era el nostre objectiu. I és que el que caracteritzava a aquella generació és que, afortunadament, no depeníem de ningú, era el grup, i crec que el temps ens va acabar donant la raó i, sobretot, a Rafa (Benítez) que era el gran artífex d'allò”.
Mista també va recordar la primera acció defensiva d'Ayala sobre Drogba, on el València CF va marcar territori i amb la qual el rival es va adonar que anava a ser difícil guanyar-li, que a tots els nivells va ser la seua millor nit, la seguretat de l'equip, l'autoritat amb la qual es va guanyar, les rotacions, les semifinals i el seu penal llançat al Vila-real, veure als seus pares a Göteborg gaudint de la final de Göteborg i, especialment, veure l'enorme satisfacció dels jugadors en el vestuari després de guanyar el títol.
Per a l'ariet de Caravava de la Creu la temporada 2004-05 va ser de somni. El Valencia CF va conquistar el títol de Lliga i Copa de la UEFA i, a nivell personal, va jugar 46 partits oficials i va marcar 24 gols. “Ha sigut el millor any no sols del València CF sinó de tots els components d'aquella plantilla. És un any inoblidable. Lògicament, jo em vaig beneficiar de jugar al costat de Aimar, Vicente, Baralla, Rufete, Angulo... Jo era el davanter i vaig tindre la sort de tindre'ls a prop i ells em facilitaven molt la labor. Però de tot allò el primer que li ve al capdavant és el sentit de la paraula equipe”.
Sobre la situació al Canadà el exdelantero blanc-i-negre va destacar que “afortunadament el virus sembla que ja va remetent ací, els casos són cada vegada menors, hem tingut certa normalitat dins de la gravetat de l'assumpte i veig que aneu més avançats que nosaltres en els entrenaments. Esperem en breu poder copiar-ho”
ESCOLTA L'ENTREVISTA COMPLETA EN VCF MEDIA