Mestalla va presentar un ambient espectacular en el retorn de la Champions

Ningú va dir que anava a ser fàcil, la màgia de la Champions tornava a Mestalla i amb ella una afició de Champions que va tornar a demostrar-ho des d'abans que la pilota començara a rodar omplint el coliseu blanc-i-negre, amb la presència de 44.659 espectadors. La parròquia valencianista va traure el seu millor colorit per a rebre al seu equip onejant banderetes taronges amb l'escut del Valencia CF i el logo de la Champions. No es va aconseguir el resultat esperat, però l'equip es va buidar sobre la gespa, igual que l'afició va fer en la graderia.

L'afició va estar endollada des que es van anunciar les alineacions pel videomarcador, corejant un a un els noms dels onze titulars, que van eixir a la gespa en un ambient espectacular tant en la graderia com en la gespa, on onejaven 14 banderes gegants al voltant del terreny de joc. A Mestalla se li van posar els pèls de punta quan van començar a corejar a l'uníson el "a por ellos, a por ellos”. Rugien cada vegada que el Valencia CF trepitjava l'àrea rival, com en el centre de Ferran al qual no va arribar Maxi Gómez als cinc minuts.

Dos minuts després va arribar el gol de l'Ajax anotat per Ziyech, però l'afició va reaccionar alçant l'ànim de l'equip. Era un colp dur, però la ‘graderia’ no va parar de deixar-se la veu encoratjant a uns futbolistes que lluitaven sense descans. No rebien la recompensa del gol, ni en el penal llançat per Parejo ni al mà a mà de Maxi Gómez amb Onana després d'un contraatac, però Mestalla no es rendia, tampoc després de rebre un altre colp dur amb el 0-2 anotat per Promes. Calia seguir.

La paraula rendir-se mai està en l'equació del Valencia CF, equip que va estar en tot moment acompanyat per una parròquia identificada amb el seu equip. I així ho va tornar a deixar patent quan veia als seus jugadors lluitar fins a quedar-se sense forces. Ni quan es va encaixar el tercer gol va emmudir el coliseu blanc-i-negre, el partit s'havia empinat, però l'afició tampoc va baixar mai els braços fins a la xiulada final.