Juan Tejera: “Maxi Gómez té molta gana de glòria, va en camí de ser el successor de Luis Suárez i Cavani”

Maxi Gómez es va presentar en societat el 16 de setembre de 2015 en l'estadi Monumental de Lima (el Perú), disputant els últims minuts davant Universitari d'Esports en la volta de la segona ronda de la Copa Sud-americana, continua mantenint virtuts que li van portar a fer-se un ou en l'elit: bona tècnica, colpege fort a la pilota, excel·lent cabeceador, bons desplaçaments de la pilota, gol, físic, personalitat…

Amb el dorsal ‘30’ a l'esquena, el tècnic Juan Tejera li va donar l'alternativa al ‘9’ que amb 17 anys havia deixat el seu Paysandú natal per a anar a Montevideo. VCF MEDIA  ha parlat amb el tècnic que li va donar l'alternativa a Maxi en l'elit, el mateix que va deixar bocabadats a tots el 2 d'octubre de 2015, oferint-se a llançar el penal decisiu davant Lanús que va acabar valent la classificació per als quarts de final.

Què va veure en Maxi Gómez per a apostar per ell?

Record que havia estat jugant en Quarta i en Tercera, ens ho va recomanar el seu tècnic Ricardo Meroni, tenia 18 anys i el comencem a provar al juliol de 2015. Al principi va notar l'exigència del dia a dia, amb alguna xicoteta molèstia muscular també pròpia del creixement de l'esportista d'elit, però tenia un bon físic i era un ‘9’ d'àrea, una posició en la qual caminàvem escassos.  Va pujar al primer equip al costat de Gonzalo Carneiro, actualment jugador del Sâo Paulo FC, i va superar bé la prova fins al punt de ser decisiu en la Copa Sud-americana. A la temporada següent ja va explotar.

Què és el que més li va cridar l'atenció?

La seua personalitat, que ja va demostrar en el partit davant Lanús de la Copa Sud-americana en el seu primer any. Després d'empatar a zero a l'Argentina, empatem a zero a casa i l'eliminatòria s'anava a decidir en els penals. Estàvem decidint qui anava a llançar, quan se'm va acostar el capità Fleurquín i em va comentar “el gautxo vol trepitjar” en referència a Maxi. Em vaig sorprendre! M'havia manat al capità per a dir-me'l.

Tenia diversos jugadors en ment que havien de llançar segur, com Brian Lozano, Felipe Rodríguez, Andrés Scotti i Cardacio. Em vaig acostar a un altre jugador per a dir-li que llançara i la seua resposta va ser que “estava cansat”… I vaig optar per Maxi. En aqueixos moments no es pot malgastar a un jugador que té personalitat i l'actitud de voler trepitjar un penal, no li podia dir que no. Ens reunim en cercle i vaig donar els noms, no vaig donar l'ordre, només que el cinqué ho anava a llançar Maxi. Record que ells van fallar el seu primer llançament i quan va arribar l'hora de Maxi, la gent que va vindre al Lluís Franzini va començar a murmullar, però ell, amb la seua actitud guanyadora, el seu coratge, la seua personalitat va marcar el penal decisiu que ens va portar als quarts de final. Li va tocar viure-ho a ell, però perquè li ho va guanyar.

Ací ja va demostrar la seua personalitat i les seues ganes per triomfar.

Sí, té una personalitat molt forta, molt típic en els futbolistes uruguaians, temperamental dins del reglament que ara maneja amb molta més intel·ligència, la qual cosa li porta a seguir passos ascendents en la seua carrera.

En quin ha canviat?

A l'any següent del seu debut ja va rendir a un bon nivell, ha crescut en molts aspectes. Té més experiència, més tranquil·litat, domina l'ansietat per a poder millorar el seu joc, ha crescut tècnicament, físicament està molt bé i és tot fibra, ha guanyat maduresa mental… Ho he vist jugar al ValEncia CF i també ha fet gols importants, que per a un ‘9’ és fonamental, més enllà de jugar bé, regular o malament. Llàstima que va haver de parar amb la lesió, però segur que quan torne la competició estarà recuperat i està per a donar encara molt més.

Creu que pot seguir els passos de Luis Suárez o Cavani, per exemple?

Està en via de ser-ho, tant Lluís com Edinson ja estan deixant la joventut, i a mesura que Maxi mantinga el nivell, arribarà el seu moment. Va camí de ser el successor d'aqueixos dos monstres del futbol que tantes diferències marquen. Nosaltres ens preguntem per què ixen jugadors tan bons d'ací i que a Europa marquen les diferències, és una idiosincràsia dels uruguaians, que mai s'entreguen davant l'adversitat, no baixen els braços, sempre treballen per a millorar i això Maxi ho està aplicant.

Li considera un exemple a seguir per als joves?

És un exemple com molts altres, vam veure alguns vídeos en el barri on jugava en Paysandú, Maxi sempre ha anat lligat a la humilitat, el sacrifici, té molta gana de glòria, va tractar sempre de millorar, de créixer, de no equivocar-se en els seus procediments tant dins com fora de la pista, i això li ha portat a ser un exemple per a molts juvenils que li observen i li admiren pel que està fent, ara al ValEncia CF.

Recorda alguna anècdota amb ell?

Era molt seriós, potser alguna rialleta, un acudit en el treball recreatiu, però en aquest sentit, sempre em quede amb la imatge que ja assumia i la motivació que tenia.