Equip i afició, unió clau en les nits èpiques a Mestalla

Són moltes les nits màgiques que s'han viscut, i les que queden per viure, a Mestalla. I en totes elles amb l'afició de gran protagonista de partits èpics en els tornejos nacionals i europeus, de remuntades impressionants i de moments espectaculars. Cadascuna d'estes nits ha sigut molt especial per l'un o l'altre motiu, però totes elles formen part del cor del valencianisme. Sense anar més lluny, el dimarts davant el Getafe, en quarts de final de la Copa del Rei, és un d'estos dies que sempre estaran en el record i que mai s'oblidaran per com va ser, per com va succeir tot i, sobretot, per l'excel·lent resultat final.

En este torneig del KO s'han produït instants inoblidables com el que es va viure en la temporada 1978-79 en una eliminatòria de huitens de final. El Valencia CF va perdre 4-1 al Camp Nou i Mestalla es va bolcar com sempre amb els seus en la tornada celebrada el 18 d'abril de 1979. Es va arribar al temps extra en marcar tres punts, dos de Bonhof i un del Lobo Diarte (aleshores els gols fora de casa no tenien valor doble) i res més iniciar-se la primera part Darío Felman va establir el 4-0 definitiu davant el deliri de la graderia. Esta campanya va ser molt positiva, ja que els blanc-i-negres es van proclamar campions de Copa després de superar a l'Alavés en quarts, al Valladolid en semifinals i al Real Madrid en la gran final amb protagonisme estel·lar de Mario Kempes.

Una altra vegada amb el FC Barcelona de ‘convidat, el Valencia CF va embogir Mestalla en classificar-se per a les semifinals de Copa de la temporada 1998-99 després de guayanr als blaugranes per 4-3 en una nit fantàstica en la qual Claudio López, amb un doblet, Mendieta i Angulo van destrossar les il·lusions del rival. Els seguidors van disfrutar d'una festa del futbol, del seu gran poder cap als jugadors que ‘van volar’ sobre la gespa per a continuar vius en una edició en la qual es va proclamar campió. Qui no estiga molt orgullós d'aquella final de la Cartuja davant l'Atlético de Madrid? Qui no es frega els ulls en recordar el recital del seu equip, del Piojo López i del gran gol de Mendieta?

El espectacular 5-0 a l'Europa League

I quin aficionat blanc-i-negre no s'estremeix encara quan tira la vista enrere i pensa en el dijous 10 d'abril de 2014 quan el Valencia CF va protagonitzar una d'estes gestes de club gran en eliminar en quarts al FC Basel per un contundent 5-0, amb pròrroga inclosa, amb gols de Paco Alcácer, qui va fer un ‘hat-trick’, Bernat i Vargas. Després de perdre per 3-0 a Suïssa, els de Juan Antonio Pizzi van realitzar un gran partit  i es van ficar amb mèrit en les semifinals de la competició europea.

La Champions League també ha sigut testimoni d'esta especial comunió entre afició i equip. Per a això només fa falta tancar els ulls i pensar en partits màgics a Mestalla. Esta anada de quarts a Mestalla davant la Lazio del 5 d'abril de 2000 i aquest impressionant marcador de 5-2 amb triplet de Claudio López i gols d'Angulo i Claudio López. I a penes un mes després una altra gesta heroica del Valencia CF davant el FC Barcelona en el primer assalt de semifinals. Este equip d'Héctor Cúper va picar als blaugranes davant l'afició per 4-1 en una d'estes nits que mai quedaran en l'oblit. Angulo, per partida doble, Mendieta i Claudio López van col·locar la pedra definitiva per a aconseguir la final de París.

Arsenal i Leeds, dos nits màgiques en Champions

Van ser dos anys senzillament magnífics i la temporada següent Mestalla va celebrar un altre dia festiu amb l'eliminació de l'Arsenal en els quarts de final. Després de perdre en l'estadi de Highburyper 2-1, el Valencia CF necessitava remuntar i ho va fer gràcies al gol de Jon Carew en el minut 75.

L'explosió de goig va ser extraordinària, ja que suposava estar en semifinals de la màxima competició continental. Però l'alegria no va acabar ací. Va tindre continuïtat en esta penúltima ronda europea en la nit de Juan Sánchez davant el Leeds. Després d'empatar sense gols a Anglaterra, els pupils d'Héctor Cúper van amargar la nit als de Elland Road amb el doblet de Juan Sánchez, rubricat per Mendieta. Dos campanyes molt il·lusionants que, lamentablement, no van tindre la recompensa dels títols. No obstant això, tots es van sentir molt orgullosos dels seus jugadors i la graderia va tornar a ser clau en estes èxits esportius.

Són només uns exemples dels molts que ha protagonitzat este binomi. I és que quan Mestalla es bolca no hi ha estadi tan decisiu. Estes goles, estos aplaudiments, estos crits d'ànim són la força que aixeca al Valencia CF en els moments que més ho necessita. Per este motiu, només existeix una paraula: gràcies afició.