Els Herois de La Cartuja: Luis Milla

Luis Milla va jugar al Valencia CF durant quatre temporades, sent un dels homes clau en la consecució de la Copa del Rei de 1999. Titular en la final, el migcampista aragonés va jugar al complet l'encontre decisiu, convertint-se en un dels 'herois de La Cartuja' per al valencianisme. 23 anys després, Milla ha compartit en VCF Media els seus records sobre la final de Copa i els seus anys com a jugador blanc-i-negre.

Final desitjada

L'any va ser molt bo i va tindre el remat de la Copa. Era una final que el valencianisme desitjava molt. Va ser molta gent a Sevilla i el pròxim 23 d'abril em portarà molt bons records.

Director d'orquestra

Repartíem la responsabilitat. Solíem jugar dos migcampistes i Mendieta també podia jugar per dins. Aquella final, Farinós i jo vam tindre tasques més defensives. Dins del nostre rol, donàvem criteri al centre del camp. Recorde que aquell dia va haver-hi diversos canvis tàctics per a adaptar-nos al rival.

Ordres clares

Veníem de fer una temporada molt bona, però el plantejament tàctic va canviar prou en la final. Ranieri volia sorprendre el Atlético de Madrid. Jugàrem amb una línia de tres darrere, amb dos laterals llargs que van ser Anglomá per la dreta i Mendieta per l'esquerra. Farinós i jo vam jugar en el mig per a ajustar i equilibrar a l'equip. Després va fer una cosa que em va sorprendre. Va ficar a Vlaovic prop de nosaltres sense arribar a ser una referència, mentre que Illie i 'Piojo' van jugar a cama canviada en una zona intermèdia entre les bandes i el centre. Així jo crec que va sorprendre perquè els centrals del Atlético no tenien a qui fixar i els va crear molts dubtes en les marques. A més, vam ser un equip agressiu, amb criteri amb la pilota i molt vertical.

La seua tercera Copa

Jo ja havia guanyat la Copa amb el Barcelona i amb el Real Madrid, però la que vaig aconseguir amb el Valencia la vaig disfrutar més. No sé si va ser pels objectius clars que tenia el Valencia, perquè vaig sentir que l'afició necessitava un títol després de molts anys o perquè em va pillar ja major, i la vaig viure d'una altra forma, sabent que la meua carrera s'estava acabant. De les tres copes va ser la que més il·lusió em va fer.

Un entrenament especial

Tinc molt bons records. Però, segurament, em quede amb l'entrenament del dia anterior. Vam prendre contacte amb l'estadi amb un entrenament lleuger, però la sensació en el grup i en el Club era de ple convenciment que anàvem a guanyar la final. L'harmonia era molt bona. Veníem d'haver fet una gran semifinal i uns quarts extraordinaris. L'equip estava molt segur i convençut.

Combinació perfecta

Quan arribarem, alguns dels jugadors veterans com Anglomá, Carboni, Djukic o jo vam patir una sèrie de crítiques. Entenc que el Club ens va signar per a donar a l'equip una certa fortalesa i maduresa, però al principi les coses no van eixir. Malgrat l'edat, el València es va trobar amb molt bons professionals amb ganes de sumar i de donar el que el Club pretenia. Eixa maduresa combinada amb jugadors amb molta fam i altres jugadors joves com Farinós, Angulo o, després, Albelda, va fer que l'equip fora molt complet.

Any redó

La Intertoto ens va permetre fer una molt bona pretemporada. En LaLiga aconseguirem classificar-nos per a la Champions i acabarem la temporada increïblement bé. En la Copa vam fer eliminatòries extraordinàries i eixe bon moment es va acabar reflectint en la final.

Gran suport

Hi havia molta il·lusió en la gent. Els dies previs ja notàvem que teníem darrere a una afició molt motivada, que necessitava eixa Copa. Recorde com la gent, al final del partit, va estar amb l'equip. L'endemà vam anar a Mestalla i recorde el moment allí amb els meus fills. Són records que es queden per sempre.

'Probe Miguel'

Va ser la cançó mítica des de 10 dies abans i sobretot després. Tinc molts records, fins i tot quan ens va dir Ranieri que marxava.

Tornada a La Cartuja

Ho viuré amb molta emoció. Segur que em venen records molt bons. Tant de bo que el València puga fer un gran partit i guanye la Copa per a així poder mesclar els nostres records amb moments actuals.

Bronco i Copero

El Valencia CF és un equip que competeix extraordinàriament bé. Crec que ha focalitzat els seus esforços en la Copa i li va bé jugar contra un equip com el Betis. El millor registre del Valencia és quan pot esperar i córrer. Serà un partit molt interessant tàcticament.