El Valencia CF jugarà per primera vegada en l'Alfredo Di Stéfano, un estadi que ret homenatge a una figura clau en la història del club

El Valencia CF s'enfronta aquest pròxim dijous al Reial Madrid en l'estadi Alfredo Di Stéfano de Valdebebas a causa de les obres de remodelació del Santiago Bernabéu. Serà la primera vegada que el primer equip del conjunt valencianista visite l'escenari que porta el nom d'un dels personatges més il·lustres de la història del Reial Madrid i del Club de Mestalla. Al llarg de la seua trajectòria professional, Di Stéfano va ser una figura clau per a tots dos equips. Com a futbolista ho va aconseguir tot amb el Reial Madrid. Va guanyar 8 lligues, 1 Copa, 5 Copes d'Europa i una Intercontinental i va acumular tot tipus de reconeixements individuals, entre ells la Súper Pilota d'Or amb el qual France Football ho va distingir com el millor entre tots els guanyadors de la Pilota d'Or fins a 1999. Com a entrenador els seus millors assoliments van ser amb el València CF, al qual va dirigir en tres etapes diferents i es va convertir un dels tècnics més llorejats en 101 anys d'història.

En la seua primera temporada, la 1970-71, va aconseguir un títol de Lliga que se li resistia al club des de 1947. Aquell va ser un títol ple d'imatges per a la història. La Lliga de Sarrià, al suspens inclòs i aquella mítica fotografia de Fineses amb el tècnic preguntant al públic de darrere de la banqueta pel resultat de l'altre partit decisiu per a resoldre qui era el campió: “Un a un?”. Amb Di Stéfano en la banqueta, el València CF va disputar les finals de Copa de 1971 i 1972, encara que no va poder proclamar-se campió. En una segona etapa, la seua València CF va conquistar la Recopa d'Europa en Heysel davant l'Arsenal FC amb Kempes, Ricardo Arias, Saura, Tendillo, Bonhoff, Solsona, Subirats o el porter, Pereira, l'actuació del qual en el torn de penals va quedar per a la història.

La seua tercera etapa al València CF va tindre lloc en la temporada en la qual l'equip va baixar a Segona Divisió. Només va ser un malson, allò va durar un any i don Alfredo va tindre molt a veure en la ràpida volta de l'equip a l'elit. Va ascendir al Valencia CF i va escometre una aposta decidida per valors joves de la casa com Quique, Giner, Rierol, Fernando, Voro o Sempere, entre altres. El seu llegat va més enllà de les vitrines del Club i hui dia es pot llegir en l'eixida dels vestuaris cap al túnel que comunica amb el terreny de joc una de les seues frases més cèlebres: “Cap jugador és tan bo com tots junts”. També és recordada la seua predilecció pel capità, Dani Parejo. Sempre va saber valorar la seua qualitat. Quan el València CF arribe aquest dijous a l'estadi, pràcticament el primer que es trobarà és una estàtua de 400 quilos i més de dos metres d'altura de Di Stéfano, un dels grans noms propis de la història valencianista.