El Valencia CF guanya a l'Alavés i ja depén de si mateix per a estar en la pròxima Champions (3-1)

El Valencia CF va fer els deures a la perfecció i va derrotar a l'Alavés a Mestalla per 3-1 en un partit en el qual necessitava guanyar sí o sí i esperar l'ensopegada del Getafe, que va caure derrotat al Camp Nou davant el FC Barcelona, per a dependre de si mateix en l'última jornada en el Nou Zorrilla enfront del Valladolid per a estar en la pròxima edició de la Champions League 2019-20. I tot això va succeir. Es van donar les dos caramboles necessàries perquè el conjunt de Marcelino afronte la visita del pròxim dissabte a Pucela amb l'únic objectiu d'assegurar eixa plaça continental i poder acabar de la millor manera possible una complicada campanya plena d'obstacles, però amb final molt feliç.

Era l'últim partit davant l'afició d'una temporada molt, molt llarga, plena d'alegries i alguna que una altra tristesa. Jaume Doménech va ser la gran novetat de l'onze. El porter de la cada vegada més pròxima i il·lusionant final de Copa del Rei va tornar a la porteria blanc-i-negra després de la seua últim partit també a Mestalla enfront del Getafe el passat 17 de març. I molt prompte els locals van eixir pels tres punts i Santi Mina, de cap, va provar a Pacheco que va detindre baix. I poc després Guedes ho va intentar amb un tret que es va anar a córner.

No obstant això, en el primer córner visitant, després d'un gran rebuig de Jaume a rematada de Rolán, Ximo Navarro es va avançar a la defensa i va marcar de cap el 0-1. Després de la inesperada maçada era obligat traure forces des del cor i buscar la remuntada. I va posar la primera pedra en una pilota llarga de Gabriel Paulista que Duarte va voler cedir amb la testa a la seua meta i Carlos Soler es va colar en eixa festa per a fer el 1-1 amb gran habilitat. Primer gol en LaLiga del canterano blanc-i-negre i en el millor moment possible.

El Valencia CF va agafar aire, va respirar fort i quatre minuts després Santi Mina posava per davant al seu equip d'un testarazo ‘made in Vigo’. El gallec es va avançar com un tità i va girar el coll per a allunyar la pilota de les mans de Pacheco i sumar la seua setena diana del campionat de la regularitat. En un obrir i tancar d'ulls els de Mestalla havien sigut capaços de llançar dos fogonades letals al marc alavesista.

El final de la primera meitat va ser una mostra de suport total entre afició i graderia. Mestalla volia la victòria i tornar a escoltar l'himne de la Champions a partir de setembre. Rodrigo va tindre el tercer, però no va empalmar bé l'esfèric. Ja era un altre partit i un altre Valencia CF que va acabar amb molt bones sensacions el primer assalt i, a més, sabent que el FC Barcelona estava guanyant al seu màxim rival.

Després del descans la premissa era la mateixa. Guanyar, guanyar i guanyar. La clau era tindre el cap fred i el cor a plenes pulsacions. Després d'uns compassos d'escasses ocasions Marcelino va ficar a Gameiro, bigoleador a l'Europa League. Es necessitava un altre gol per a tranquil·litzar tantes emocions a Mestalla. I el francés va arribar i va marcar. Centre de Gayà i rematada de cap picat del gal per a fer el 3-1 i posar la punta a la trobada.

Ja estava l'examen aprovat i amb nota molt alta. Ara només tocava deixar que passaren els minuts i esperar que el FC Barcelona rematara el seu triomf davant el Getafe. I això és el que va succeir. El Valencia CF va ser capaç que no succeïra gens perillós en la seua àrea i de buscar el quart de la vesprada. Carlos Soler, en el minut 86, el va fregar, però el seu tret va eixir per poc. Al final, festa màxima a Mestalla pel triomf del seu equip, per ficar-se habitació en la classificació de LaLiga i per dependre de si mateix en l'última jornada per a jugar de nou la Champions. Gràcies jugadors, gràcies cos tècnic i gràcies afició per esta felicitat impressionant i per aconseguir junts els grans objectius.

Fitxa tècnica:

3. Valencia CF: Doménech, Piccini, Garay, G. Paulista, Gayà, Parejo, Wass (Diakhaby, m. 81), Carlos Soler, Guedes, Rodrigo M. (Gameiro, m. 65) i Santi Mina (Ferran, m. 83).

1. Deportivo Alavés: Pacheco, Vigaray, Laguardia, Ximo Navarro, Duarte, Martín (Borja Bastón, m. 65), Tomás Pina (Manu, m. 74), Darko, Jony, Rolan (M. Wakaso, m. 74) i Calleri.

Gols: 0-1. M. 12: Ximo Navarro. 1-1. M. 29: Carlos Soler.  2-1. M. 33: Santi Mina. 3-1. M. 67: Gameiro.