El Valencia CF compleix amb nota alta el tràmit baix la pluja i es fica en semifinals de la UEFA Europa League (2-0)

Baix una pluja incessant, per moments semblava quasi un diluvi, i amb més de 26.000 valents a Mestalla, el Valencia CF va aconseguir amb claredat el seu passe a semifinals de la UEFA Europa League en guanyar també el partit de tornada d'habitacions per 2-0, en un duel en el qual els locals van oferir des de l'inici un joc molt seriós i competitiu i, sobretot, van certificar la classificació amb els gols de Lato en els primers minuts i per Parejo en l'arrencada del segon temps. El balanç final de 5-1 en l'eliminatòria per als blanc-i-negres reflecteix la seua superioritat davant el conjunt de l'Estadi de la Ceràmica.



Marcelino García Toral, conscient de la gran quantitat de trobades que hi ha per davant, però la importància que tenia també este xoc europeu va combinar jugadors menys habituals amb les peces més habituals en els seus esquemes. Una mescla perfecta. El tècnic asturià vol que tots els seus pupils se senten importants en l'equip i més en aquest tram decisiu de la temporada amb punts objectius valuosos en l'horitzó.



Des de l'inici li ho van demostrar amb actitud, ambició, competitivitat i desig de victòria. Fruit d'eixe caràcter guanyador, en el minut 12, un dels futbolistes que més mereix elogis pel seu treball en l'ombra i la seua eficàcia i desimboltura quan sale a la gespa, Lato, es va encarregar de marcar el 1-0 després d'un gran robatori de pilota de Guedes, una millor passada del portugués i culminació amb l'esquerra del canterano per baix del meta. Primer gol oficial del de La Pobla de Vallbona amb la samarreta de la ratapinyada. D'ací la seua alegria immensa, felicitat per tots els seus companys.



Per si hi havia alguna opció de possible remuntada groga, el Valencia CF ho va tancar d'arrel i molt prompte. Gameiro, poc després, va poder fer el segon, però la seua vaselina va eixir per poc amb un enemic descol·locat. L'equip blanc-i-negre no va especular mai i això es traduïa en el seu major domini del joc. Mentrestant, el Villarreal CF, amb amor propi, no va baixar els braços i va tractar de maquillar l'eliminatòria, encara que es va trobar amb un rival molt segur arrere que no deixava res a la sorpresa.



Amb arribades de perill dels de Mestalla a l'àrea d'Andrés Fernández, el meta va estar ràpid en una eixida molt lluny de la seua àrea per a evitar el gol de Gameiro que va rematar als seus peus. El millor era la concentració de tots els jugadors malgrat el seu avantatge i la seua intenció d'augmentar la renda. Ja no es mouria el marcador d'una primera meitat molt bona dels de Marcelino que van fer el que havien de fer.



Després del descans, els de Javi Calleja van buscar l'heroica amb una arrencada més ofensiva. No obstant això, els valencianistes van mantindre la línia de la primera meitat, seriosos en totes les línies i ben plantats, a l'espera de la seua picotazo definitiu que va arribar en el minut 54 en una falta directa botada per Parell. Va llançar el capità, la pilota va donar en el muscle de Funes Mori i va descol·locar al meta Andrés Fernández, que li va enxampar a contrapié. Era el 2-0 i un altre colp dur al cor groc.



Amb l'eliminatòria encara més decidida i sota un diluvi impressionant, Marcelino va donar un merescut descans a Parejo al caient de l'hora de joc en vistes al duel del diumenge en el Benito Villamarín de LaLiga, vital per als interessos blanc-i-negres d'aspirar a la plaça Champions. Diakhaby, en el minut 64, va estar llest per a desbaratar un aldarull en l'àrea en l'acció més clara d'este assalt. I quatre minuts després també va tindre el seu protagonisme Kang Inper un Guedes que va a més cada trobada. El pitjor va ser la targeta groga de Coquelin en l'últim sospir que li impedirà estar en l'anada de la pròxima ronda coninental.



Al final, nova victòria del Valencia CF davant el Villarreal CF amb la ment posada ja en l'Arsenal, el seu pròxim i difícil rival en les semifinals de la UEFA Europa League. No obstant això, este equip de Marcelino ens continua fent somiar amb cotes esportives molt altes. I és que només falten dos xocs per a la final de Bakú. Sí, només dos esglaons. Li acompanyem?