Dues fuetades de Guedes li donen al Valencia CF un triomf molt valuós i patit (1-2)

Quina victòria! Què gols de Guedes! Quin treball de tot l'equip! Quin sofriment!  Este Valencia CF continua lluitant a mort per aconseguir la quarta plaça que val una plaça en la Champions, es buida i ho dóna tot resistint en el tram final amb deu jugadors sobre la gespa, sense forces pràcticament… però traient l'ànima competitiva per a sumar tres punts molt valuosos i patits davant el Real Betis (1-2).

El fàcil que és reconéixer al Valencia CF ‘madein’ Marcelino i el difícil que és frenar-li. A ningú el va sorprendre veure com la balança de la possessió s'inclinava a favor del Betis, superant el 70 per cent per moments en el primer temps, però eixe era el pla, esperar ben ordenats en camp propi excepte situacions puntuals i eixir a la velocitat d'un esprínter a la recerca de la línia de meta del gol.

Amb Guedes a dalt formant dupla amb Santi Mina, fins a la lesió de Cheryshev que va reubicar al portugués a la banda esquerra, el Real Betis tenia la pilota sense sobresalts per a Neto. Tello, Jesé, Mandi i El Celso van buscar el gol sense dirigir bé la rematada, com sí que va aconseguir Gonçalo Guedes al caient del descans. Va amenaçar en el minut 19, però va acabar en el sòl a la vora de l'àrea abans d'armar la rematada, però quan va rebre de Rodrigo al pic de l'àrea esquerra a un minut per al final, el seu instint “assassine” li anava a portar al gol. Guedes va anar sortejant als dos rivals que van eixir al seu pas mentre centrava la seua ubicació abans de soltar la fuetada que no va ser capaç Pau López de detindre. Què gol! Guedes està de dolç. I el pla estava eixint a la perfecció.

No va canviar el guió després del descans, on el Valencia CF va eixir obstinat a ‘tancar’ el partit i en tres minuts va crear dues ocasions abans d'interpretar a la perfecció una acció d'estratègia en un servei de cantonada que, com sol ser habitual en aquest tram de temporada, va tornar a culminar Guedes amb un altre violent tret ben mesurat per a elevar el 0-2 al marcador. Este Valencia CF té “gana”, és inconformista i després del primer gol va buscar el segon, però sempre amb cap.

Amb els dos gols de Guedes l'equip havia donat un colp damunt de la taula a la recerca del botí dels tres punts, vitals per a continuar lluitant per una plaça de Champions. S'havia fet un pas de gegant a la recerca de la victòria en el Benito Villamarín, però encara quedava molt de camí per recórrer i per patir. Es va activar al Valencia CF la “manera control” sense renunciar a l'atac, amb confiança, un somriure en el rostre i seguretat, com la que transmet Net cada vegada que el Betis amenaçava amb buscar el gol.

Una cabotada de Júnior el blocó el portera del Valencia CF, disposat a tornar a tirar el forrellat a la porteria, però El Celso va aconseguir batre-li des dels onze metres després d'una pena màxima assenyalada a Gabriel Paulista. Tocava patir, però este equip també sap. Fins i tot jugant amb un jugador menys, després de l'expulsió de Rodrigo per doble groga en el minut 81. Increïble! Un altre obstacle que es creuava pel camí rumb a la victòria. Però el desenllaç va tindre a un home com a protagonista: Neto. Si el Betis armava el tret… apareixia el meta brasiler, blocando una bona rematada de Tello i dissuadint qualsevol indici de perill.

No hi havia forma que acabara el partit. Quins nervis! L'equip treia forces d'on no tenia, no s'aconseguia tindre una possessió llarga, però el que no anava a permetre, malgrat el gran esforç físic realitzat, era no sumar els tres punts que tant necessitava. Eren justos i continuen mantenint al Valencia CF en la lluita per la Champions que tant desitja el conjunt dirigit per Marcelino.