Els nets de Pasieguito posen veu a la llegenda valencianista en el centenari del seu naixement

Bernardino Pérez Elizarán 'Pasieguito' naix el 21 de maig de 1925 en Hernani (Guipúscoa). 100 anys després del seu naixement són els seus nets Antonio i Arancha els qui posen veu des del Camp de Mestalla a la llegenda del Valencia CF, que mor el 21 d'octubre de 2002 a València deixant una petjada inesborrable en la història del Club.

En paraules del seu net Antonio, "Pasieguito per al Valencia CF és un home de Club, un exemple sobretot perquè ell va vindre molt jove, amb 17 anys".

Pasieguito vist la camiseta del Valencia CF 16 temporades, arribant a ser capità, en les quals acumula 293 partits oficials, marca 85 gols i repartix 45 assistències. Com a jugador del Valencia CF conquesta 2 Lligues (1944 i 1947), 2 Copes (1949 i 1954) i la Copa Eva Duarte (1950).

"El meu iaio -continua Antonio- va conéixer a la meua iaia a València i, malgrat que molts clubs van vindre a buscar-lo, es va voler quedar ací".

Explica Arancha que el seu iaio, "molt arrelat a la seua terra, se sentia molt valencià perquè havia conegut ací a la seua dona i havia format una família. De fet, li van donar el Trofeo Monchín Triana per la seua fidelitat al Valencia CF".

Pasieguito es forma en les categories inferiors de la Reial Societat, fins i tot arriba a debutar amb l'equip txuri-urdin en Primera Divisió.

En 1943 recala al Valencia CF amb tan sols 17 anys. El seu debut és el 21 de març d'eixe mateix any en la victòria enfront del Granada CF en l'Estadi Los Cármenes. En eixa temporada, 1942-43, disputa tres partits oficials. No obstant això, la seua carrera esportiva té una aturada inesperada.

El RCD Espanyol, club que havia volgut fitxar-lo, denúncia la seua inclusió en els partits en haver jugat sent menor i Pasieguito, que assumix la responsabilitat, és sancionat amb un any sense poder jugar.

Després d'este paró i una cessió, torna a l'entitat valencianista, encara que no té molt protagonisme, fins que en 1948 arriba a la banqueta Jacinto Quincoces, tècnic per al qual Pasieguito és important al costat d'Antonio Puchades (1925-2013). Una dupla que dura 10 anys i que fins i tot, a causa del seu gran rendiment, els porta a estar amb la Selecció Espanyola.

Després de la seua retirada com a futbolista en 1960, Pasieguito inicia la seua marxa en les banquetes. Al Valencia CF està durant quatre etapes (1963-64, 1977, 1979 i 1980-82). Com a entrenador destaca la consecució de la Copa del Rei de 1979 i la Supercopa d'Europa de 1980.

Antonio: "Com a entrenador i com a secretari tècnic volia que l'equip tinguera bones persones sobretot i que el jugador estiguera envoltat de gent que sumara".

També pren la direcció esportiva del Valencia CF i sota els seus ordes venen jugadors de la talla de 'Lobo' Diarte, Mario Alberto Kempes i Predag Mitjatovic.

"A casa -detalla Arancha-, era una persona molt divertida, li agradava molt estar amb la seua família i la seua gent. Fora era més reservat".

"El record que més tinc d'ell -puntualitza Arancha-, és portar la seua jaqueta verda del Valencia CF a casa, en el sofà veient partits de futbol, fins i tot per a anar a missa. Ell no es llevava eixa jaqueta verda del Valencia CF".

En definitiva, Bernardino Pérez Elizarán 'Pasieguito' deixa una empremta indeleble en cada una de les facetes que exercix al Valencia CF, escrivint amb lletres d'or i per mereixements propis el seu nom en la història del Club, un nom que expressen amb orgull els seus familiars, des de les seues filles Cristina i Arancha fins als seus nets Antonio i Arancha, i un nom, 'Pasi', que lluïx amb lluentor en la camiseta del xicotet Nacho, besnet de Pasieguito.