Tal dia com hui… El 30 de març de 2002 Pablo Aimar va marcar un golàs d'època, dels quals valen un títol. El Valencia CF visitava l'estadi Heliodoro Rodríguez López per a mesurar-se al CD Tenerife a set jornades per al final de LaLiga, liderada en eixe moment pel Real Madrid, però empatat amb l'equip dirigit per Rafa Benítez, colíder, amb 56 punts. El campionat no podia estar més igualat, un error podia ser decisiu en la lluita pel títol, però el vestuari sentia una gran seguretat. No podien desaprofitar l'oportunitat històrica ser campions. En el minut 76, Aimar va aparéixer per a destrabar el partit (0-1) i va posar en escena eixa confiança amb una obra mestra, una combinació precisa potència i col·locació després d'una brillant conducció que va fer que la pilota besara el fons de la xarxa després de colpejar en les dos esquadres de la porteria rival.
Hui es compleixen 18 anys d'aquell golàs que va calar en la memòria col·lectiva del valencianisme i aquella celebració de bogeria deslligada que reflecteix per si mateixa que, efectivament, aquell no era un gol més. L'argentí va embogir llevant-se la camiseta, sabedor que el Valencia CF mantenia el pols amb el Real Madrid abans d'assaltar el lideratge en la jornada 34 del campionat. L'equip ja no el soltaria fins a proclamar-se campió amb el triomf en La Rosaleda de Málaga (0-2)